Fernando Cabrera

Fernando Cabrera Cantó: una vida dedicada a l’art, la cultura i la seua ciutat

Biografia

Formació, estil i evolució


Nascut a Alcoi en 1866. Pintor, dibuixant i aquarel·lista, figura clau de l’escola pictòrica alcoiana entre els segles XIX i XX.

Format inicialment a l’Escola de Sant Carles de València, amb Lorenzo Casanova a Alcoi i a l’Escola de San Fernando de Madrid amb Casto Plasencia, va ampliar els seus estudis a Itàlia gràcies a una beca de la Diputació d’Alacant concedida el 1891.

La seua obra italiana, amb domini del “sfumato” i influïda per Fortuny, combina en el seu retorn el realisme acadèmic amb una sensibilitat social pròpia de l’època, fins a desembocar en una llibertat de pinzell que el convertix en el pintor luminista de la muntanya alcoiana.

Pròxim al modernisme, des del principi de la seua trajectòria com a artista a finals del segle XIX, va conrear una gran varietat de gèneres:

– Paisatges
– Retrats

– Autoretrat
– Natura morta

– Flors
– Escenes costumistes

– Tipus populars
– Interiors

– Realisme social
– Religiós

– Nu
– Simbolisme

Tots ells amb igual domini tècnic i expressiu.

Va obtindre nombrosos reconeixements, com les medalles de plata en les Exposicions Nacionals de 1890 i 1892 per “Huérfanos” i “Tierra”, i la d’or en 1906 per “Al abismo”.

El seu èxit internacional també va ser reconegut amb la medalla de bronze en l’Exposició Universal de París de 1900 per “Mors in vita” i amb la medalla d’or en l’Exposició de San Francisco de 1915 per “El santo del abuelo”.

La ciutat d’Alcoi i la província d’Alacant van reconéixer els seus mèrits nomenant-lo, en 1926, Fill Preclar de la Província d’Alacant per la Diputació, Fill Adoptiu per l’Ajuntament d’Alacant i Fill Predilecte per la ciutat d’Alcoi.

A diferència d’altres artistes de la seua època, després dels seus períodes de formació finalitzats en 1894, va fixar la seua residència definitiva a Alcoi.

Va ser catedràtic de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, impulsor de joves artistes i va exercir un paper clau en la vida cultural de la ciutat com a assessor artístic en diverses entitats.

Va ser president de l’Associació de Sant Jordi, del Cercle Industrial i de la Societat de Concerts, dissenyador de vestits festius i col·laborador habitual en obres modernistes al costat de l’arquitecte Vicent Pascual.

El seu estudi a la Casa del Pavó, edifici que ell mateix va ajudar a dissenyar, es va convertir en un espai cultural de referència, on se celebraven concerts, recitals, classes i trobades artístiques.

Nascut a Alcoi en 1866. Pintor, dibuixant i aquarel·lista, figura clau de l’escola pictòrica alcoiana entre els segles XIX i XX.

Format inicialment a l’Escola de Sant Carles de València, amb Lorenzo Casanova a Alcoi i a l’Escola de San Fernando de Madrid amb Casto Plasencia, va ampliar els seus estudis a Itàlia gràcies a una beca de la Diputació d’Alacant concedida el 1891.

La seua obra italiana, amb domini del “sfumato” i influïda per Fortuny, combina en el seu retorn el realisme acadèmic amb una sensibilitat social pròpia de l’època, fins a desembocar en una llibertat de pinzell que el convertix en el pintor luminista de la muntanya alcoiana.

Pròxim al modernisme, des del principi de la seua trajectòria com a artista a finals del segle XIX, va conrear una gran varietat de gèneres:

– Paisatges
– Retrats

– Autoretrat
– Natura morta

– Flors
– Escenes costumistes

– Tipus populars
– Interiors

– Realisme social
– Religiós

– Nu
– Simbolisme

Tots ells amb igual domini tècnic i expressiu.

Va obtindre nombrosos reconeixements, com les medalles de plata en les Exposicions Nacionals de 1890 i 1892 per “Huérfanos” i “Tierra”, i la d’or en 1906 per “Al abismo”.

El seu èxit internacional també va ser reconegut amb la medalla de bronze en l’Exposició Universal de París de 1900 per “Mors in vita” i amb la medalla d’or en l’Exposició de San Francisco de 1915 per “El santo del abuelo”.

La ciutat d’Alcoi i la província d’Alacant van reconéixer els seus mèrits nomenant-lo, en 1926, Fill Preclar de la Província d’Alacant per la Diputació, Fill Adoptiu per l’Ajuntament d’Alacant i Fill Predilecte per la ciutat d’Alcoi.

A diferència d’altres artistes de la seua època, després dels seus períodes de formació finalitzats en 1894, va fixar la seua residència definitiva a Alcoi.

Va ser catedràtic de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, impulsor de joves artistes i va exercir un paper clau en la vida cultural de la ciutat com a assessor artístic en diverses entitats.

Va ser president de l’Associació de Sant Jordi, del Cercle Industrial i de la Societat de Concerts, dissenyador de vestits festius i col·laborador habitual en obres modernistes al costat de l’arquitecte Vicent Pascual.

El seu estudi a la Casa del Pavó, edifici que ell mateix va ajudar a dissenyar, es va convertir en un espai cultural de referència, on se celebraven concerts, recitals, classes i trobades artístiques.


FES-TE AMIC

Junts, fem possible que l’obra de Fernando Cabrera Cantó continue viva i accessible per a tots.