Fernando Cabrera Cantó: una vida dedicada a l’art, la cultura i la seua ciutat
Biografia
Formació, estil i evolució
Nascut a Alcoi en 1866. Pintor, dibuixant i aquarel·lista, figura clau de l’escola pictòrica alcoiana entre els segles XIX i XX.
Format inicialment a l’Escola de Sant Carles de València, amb Lorenzo Casanova a Alcoi i a l’Escola de San Fernando de Madrid amb Casto Plasencia, va ampliar els seus estudis a Itàlia gràcies a una beca de la Diputació d’Alacant concedida el 1891.
La seua obra italiana, amb domini del “sfumato” i influïda per Fortuny, combina en el seu retorn el realisme acadèmic amb una sensibilitat social pròpia de l’època, fins a desembocar en una llibertat de pinzell que el convertix en el pintor luminista de la muntanya alcoiana.
Gèneres tractats
Pròxim al modernisme, des del principi de la seua trajectòria com a artista a finals del segle XIX, va conrear una gran varietat de gèneres:
– Paisatges
– Retrats
– Autoretrat
– Natura morta
– Flors
– Escenes costumistes
– Tipus populars
– Interiors
– Realisme social
– Religiós
– Nu
– Simbolisme
Tots ells amb igual domini tècnic i expressiu.
Reconeixements
Va obtindre nombrosos reconeixements, com les medalles de plata en les Exposicions Nacionals de 1890 i 1892 per “Huérfanos” i “Tierra”, i la d’or en 1906 per “Al abismo”.
El seu èxit internacional també va ser reconegut amb la medalla de bronze en l’Exposició Universal de París de 1900 per “Mors in vita” i amb la medalla d’or en l’Exposició de San Francisco de 1915 per “El santo del abuelo”.
La ciutat d’Alcoi i la província d’Alacant van reconéixer els seus mèrits nomenant-lo, en 1926, Fill Preclar de la Província d’Alacant per la Diputació, Fill Adoptiu per l’Ajuntament d’Alacant i Fill Predilecte per la ciutat d’Alcoi.
El seu vincle amb Alcoi
A diferència d’altres artistes de la seua època, després dels seus períodes de formació finalitzats en 1894, va fixar la seua residència definitiva a Alcoi.
Va ser catedràtic de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, impulsor de joves artistes i va exercir un paper clau en la vida cultural de la ciutat com a assessor artístic en diverses entitats.
Va ser president de l’Associació de Sant Jordi, del Cercle Industrial i de la Societat de Concerts, dissenyador de vestits festius i col·laborador habitual en obres modernistes al costat de l’arquitecte Vicent Pascual.
El seu estudi a la Casa del Pavó, edifici que ell mateix va ajudar a dissenyar, es va convertir en un espai cultural de referència, on se celebraven concerts, recitals, classes i trobades artístiques.
Nascut a Alcoi en 1866. Pintor, dibuixant i aquarel·lista, figura clau de l’escola pictòrica alcoiana entre els segles XIX i XX.
Format inicialment a l’Escola de Sant Carles de València, amb Lorenzo Casanova a Alcoi i a l’Escola de San Fernando de Madrid amb Casto Plasencia, va ampliar els seus estudis a Itàlia gràcies a una beca de la Diputació d’Alacant concedida el 1891.
La seua obra italiana, amb domini del “sfumato” i influïda per Fortuny, combina en el seu retorn el realisme acadèmic amb una sensibilitat social pròpia de l’època, fins a desembocar en una llibertat de pinzell que el convertix en el pintor luminista de la muntanya alcoiana.
Pròxim al modernisme, des del principi de la seua trajectòria com a artista a finals del segle XIX, va conrear una gran varietat de gèneres:
– Paisatges
– Retrats
– Autoretrat
– Natura morta
– Flors
– Escenes costumistes
– Tipus populars
– Interiors
– Realisme social
– Religiós
– Nu
– Simbolisme
Tots ells amb igual domini tècnic i expressiu.
Va obtindre nombrosos reconeixements, com les medalles de plata en les Exposicions Nacionals de 1890 i 1892 per “Huérfanos” i “Tierra”, i la d’or en 1906 per “Al abismo”.
El seu èxit internacional també va ser reconegut amb la medalla de bronze en l’Exposició Universal de París de 1900 per “Mors in vita” i amb la medalla d’or en l’Exposició de San Francisco de 1915 per “El santo del abuelo”.
La ciutat d’Alcoi i la província d’Alacant van reconéixer els seus mèrits nomenant-lo, en 1926, Fill Preclar de la Província d’Alacant per la Diputació, Fill Adoptiu per l’Ajuntament d’Alacant i Fill Predilecte per la ciutat d’Alcoi.
A diferència d’altres artistes de la seua època, després dels seus períodes de formació finalitzats en 1894, va fixar la seua residència definitiva a Alcoi.
Va ser catedràtic de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, impulsor de joves artistes i va exercir un paper clau en la vida cultural de la ciutat com a assessor artístic en diverses entitats.
Va ser president de l’Associació de Sant Jordi, del Cercle Industrial i de la Societat de Concerts, dissenyador de vestits festius i col·laborador habitual en obres modernistes al costat de l’arquitecte Vicent Pascual.
El seu estudi a la Casa del Pavó, edifici que ell mateix va ajudar a dissenyar, es va convertir en un espai cultural de referència, on se celebraven concerts, recitals, classes i trobades artístiques.
Junts, fem possible que l’obra de Fernando Cabrera Cantó continue viva i accessible per a tots.
